El negoci d’assegurar la por: què cobreixen realment les pòlisses antiocupació?

“Perquè estiguis sempre tranquil quan no ets a casa”. “Et preocupa que algú pugui ocupar casa teva?”. Amb missatges com aquests, asseguradores i empreses d’alarmes han convertit la por de l’ocupació en un nou producte: les anomenades pòlisses antiocupació. Però què cobreixen realment? Bona part de la publicitat barreja situacions jurídiques diferents. Si algú entra en una primera o segona residència que estableix el domicili habitual d’una persona, no som davant d’una usurpació de béns immobles, el concepte jurídic associat a l’ocupació, sinó d’una violació de domicili, un delicte que ja activa una resposta policial immediata, les conseqüències del qual estan habitualment cobertes per les assegurances convencionals de la llar.

Quan una ocupació és usurpació i quan no?

El terme ocupació engloba situacions molt diferents, però jurídicament no totes són el mateix. “La violació de domicili seria si jo entro al pis d’algú que ha baixat a comprar el pa i, en canvi, la usurpació de béns immobles seria, per exemple, entrar en un pis buit d’un banc”,  explica l’advocada de dret immobiliari del Col·lectiu Ronda, Paula Cardona. “La violació del domicili sempre serà un delicte i té unes mesures immediates de restitució de la possessió; hi ha una actuació policial immediata”, diu l’advocada. En aquest cas, continua, la pòlissa específica que les asseguradores comercialitzen com a “antiocupació” no afegeix una protecció diferent de la que ja ofereix una assegurança de la llar convencional.

La pòlissa que es comercialitza com a “antiocupació” no afegeix una protecció diferent de l’assegurança de la llar convencional

D’altra banda, els impagaments en el lloguer, que sovint també es relacionen amb l’ocupació, responen a una situació diferent. “Es tracta d’un incompliment contractual com qualsevol altre”, diu l’advocada; “no responen a la idea d’entrar en un lloc sense contracte de lloguer”, una de les característiques del concepte jurídic de la usurpació.

Què diuen realment les dades dels Mossos d’Esquadra?

CRÍTIC s’ha posat en contacte amb els Mossos d’Esquadra per recollir les dades més actualitzades sobre ocupacions a Catalunya. I les xifres policials oficials dibuixen un fenomen molt diferent del que suggereixen moltes pòlisses antiocupació. L’any 2025 hi va haver 4.878 denúncies per ocupació d’immobles, però el 93,7% feien referència a pisos buits o edificis en construcció. Només hi va haver 304 denúncies (el 6,3% del total) que fessin referència a violacions de domicili habitual amb voluntat d’ocupació. I cal tenir en compte que en aquesta xifra s’hi inclouen tant les primeres com les segones residències, perquè la llei no diferencia entre les dues: totes tenen la condició de domicili habitual.

Els últims 4 anys, les denúncies per violació de domicili amb voluntat d’ocupació només representen un 4,6% del total

S’estan incrementant, però, les ocupacions? Les dades no permeten afirmar-ho amb rotunditat. Si bé el 2024 hi va haver un ascens de 451 denúncies respecte 2023, el cert és que el 2025 la xifra es va situar de nou per sota de la de 2024. I del global d’ocupacions, les violacions de domicili continuen sent residuals. Si fem la mitjana, entre el 2022 i el 2025 van representar un 4,6% del total de denúncies. El 2024 se’n van registrar 306, dues més que el 2025. 

La distribució territorial també aporta llum al fenomen. El Barcelonès és la comarca que concentra més denúncies per violació de domicili (58 el 2025), seguida de l’Alt i el Baix Empordà (47 i 19 respectivament) i el Maresme i el Tarragonès (amb 18 cadascuna).

Què cobreix realment una assegurança antiocupació?

Moltes de les cobertures que les companyies comercialitzen com a específiques contra l’ocupació ja formen part, en realitat, de les assegurances convencionals de la llar. És el cas dels danys a l’habitatge, el canvi de pany o la defensa jurídica, com explica Alfonso B. Bolado, coordinador executiu d’Arç Cooperativa, corredoria d’assegurances ètiques registrada al Segell EthSI: “Els actes vandàlics, el robatori o el canvi de panys en cas de violació del domicili —tant en una primera com en una segona residència— ja estan coberts per les pòlisses de la llar en la part corresponent als danys”.

L’oferta d’assegurances antiocupació, però, s’ha estès en els darrers anys

L’oferta d’assegurances antiocupació, però, s’ha estès en els darrers anys. Algunes companyies incorporen algunes cobertures genèricament anomenades d'”antiocupació” dins de l’assegurança de la llar sense cost addicional, mentre que d’altres la comercialitzen com un producte específic. “Estan venent mentides per a riscos que no existeixen. Afegeixen cobertures com una defensa jurídica o una assistència psicològica, però realment són afegits cosmètics a la cobertura principal que ja tenim, sigui per actes vandàlics, sigui per reclamació i defensa jurídica”, hi insisteix Bolado.

I si ja tinc contractada una pòlissa antiocupació? Bolado recorda que les assegurances es renoven anualment i que el client pot renunciar a la seva renovació si ho comunica a la companyia o al mediador amb un mes d’antelació.

De la notícia a la pòlissa: com es fabrica el risc i a qui interessa

Una de les companyies que més han apostat per aquest producte és Línea Directa. Segons les dades de la mateixa asseguradora, un 70% de les seves pòlisses de la llar es venien el 2025 amb la cobertura “antiocupació”, un producte que l’empresa va llançar el 2023 per 10 euros l’any com a complement de l’assegurança de la llar i que actualment es pot contractar de manera independent. En dos anys, fins al 2025, l’empresa va gestionar 250 casos relacionats amb la pòlissa “antiocupa”.

L’èxit comercial d’aquests productes s’explica també per una percepció del risc que va molt més enllà dels casos registrats. En una enquesta de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) del 2024, un 65% de les persones consultades a Catalunya considerava l’ocupació un problema real. Per a Alfonso B. Bolado, coordinador executiu d’Arç Cooperativa, les empreses vinculades a la seguretat de l’habitatge han contribuït a alimentar aquesta percepció: “Les indústries que viuen de la por generen un imaginari col·lectiu que no només provoca temor entre les propietàries, sinó que genera un estat d’ànim que tendeix a afavorir polítiques reaccionàries”. 

Aquest imaginari també s’ha alimentat des del debat polític. “Un dels moments clau per entendre aquest pànic envers l’ocupació és el 2016, amb l’aparició de Vox i dels grups Desokupa i el seu discurs criminalitzador envers els ocupants”, recorda l’advocat d’habitatge de l’Observatori DESCA, Miguel Ruiz. Davant el nou escenari de protestes i d’acampades a favor del dret a un habitatge digne, contra els desnonaments i l’especulació dels fons voltor, Ruiz aposta per aprofitar “aquestes impugnacions per fer veure que els problemes no són l’ocupació o la immigració quan hi ha una desigualtat evident”, però també considera “difícil disputar aquest relat en un sector de la població que porta molts anys empassant-se aquestes distorsions i fake news”.